CIASTEL PROESELS - a FIE sot al SCILIER.
En sabeda, ai 25 de setember 2010, da les 14.00 inant, tl Ciastel Proesels a Fie - ciala program!
Advertisement

Nostes Unions

Union di Ladins Val Badia Union di Ladins de Gherdeina Union di Ladins de Anpezo Union di Ladins de Fascia

Publicazions

Lingaz-lingua-language Storia-Geschichte-History

Dutes les publicazions


Chirì avisa
Vost ciaridel/Your cart
Vost ciaridel é vuet/Your cart is empty

Liams linguistics

Gramatica dl ladin standard Banca lessicala ladina Corpus linguistich ladin Coretour ortografich ladin

Chertes & Colours

100 Agn Union Ladina 1905-2005
Chertes eletroniches

Vejola-noveles

Pruma plata arrow Storia-Geschichte-History arrow I ladini alla ricerca dell'identita' perduta
PDF
Storia-Geschichte-History arrow I ladini alla ricerca dell'identita' perduta



I ladini alla ricerca dell'identita' perduta


Priesc:  Aposteia


L liber de Cristina De Grandi descriv les rejons sotes de chesta union che tegn da 100 agn  en pe l ideal dla unité ladina. N pice clap de inteletuai y de studenc che vegniva da les valedes ladines à metù su dl 1905 a Dispruch na pruma lia culturala interladina, clameda Union Ladina y per todesch Ladinerverein. Sie fin fova chel de promueve l lingaz y la cultura ladina che ai sentiva bele enlaouta manaceda dai nazionalisms oponus: da chel todesch dl Tiroler Volksbund y da chel talian dla Lega Nazionale.

Da enlaouta á la comunité ladina varié per 100 agn inant tres n grum de turbolenzes politich-istituzionales y sozio-culturales: l spidiciament teritorial te trei provinzies y te does regions, la desnazionalisazion dl fascism y dles opzions, les longes tratatives per l statut de autonomia dla region Trentin-Südtirol y les mudazions soziales portedes da la economia dl turism. Te chisc 100 agn ne à i ladins feter mai podù dí la sia, ai é vegnus entorcolés ti juesc politics y diplomatics da foradecà a livel nazional y internazional entourn la chestion de Südtirol.

Sce la identité ladina ne se à enfin a encuei nia destudé via, spo dantaldut per merit de chi puec idealisc' che á clupé su do la seconda vera l messaje dla Union Ladina da Dispruch dl 1905 y che se à batù inant per la afermazion dles rejons fondamentales, culturales y politiches dla popolazion plu vedla da ciasa tl cuer dles Dolomites. La Union Generela di Ladins dles Dolomites, desche lia-tet interladina, defen da plu de 50 agn i enteresc di ladins soura i confins metus en pe dal rejim fascist y siglés dedò dal tratat de pesc de Paris y dal statut de autonomia dl Trentin-Südtirol. Ala é gonot vegnuda combatuda y veduda con sospet sibe dai ladins enstesc che, chel dantaldut, da les desvalives forzes politiches te juech, ajache al à demeztroi y dlonch fat valei sia ousc oláche ala jiva di enteresc y dl destin dla jent ladina.

Plu emportant él ciamò che les unions di ladins á porté pro a descedé tres sie laour tl pice la coscienza interladina contra les forzes che volova y vuel dutaorela la desfé.

Tl cheder dla Union Europea él sen ence lerch per la spezifité ladina y i ladins giata propi chilò la conferma che les revendicazions dant da 100 agn a Dispruch fova y é dutaorela dretes.

La Union Generela volova recordé l centenar da la fondazion dla Union Ladina a Dispruch con la publicazion de n liber che contassa su les tapes fondamentales dl moviment ladin da enlaouta a encuei y chesta archirida é vegnuda fata da la autoura dr. Cristina De Grandi che à sourantout chest laour, elaboran sia tesa de laurea.

La valuta storiografica dla publicazion "Union Generela di Ladins dles Dolomites - alla ricerca dell'unità perduta" sta tla recostruzion documentala enfin ti particolars de coche la coscienza ladina se à endespré. Duc i ladins conesc les gran dates, ma puec conesc endere les discuscions, les stritaries, les spentes idealistiches che à tresfora acompagné la azion dles unions. L'autoura ti é juda do chest a psicodrama con lieje n grum de verbai dles sentedes, articui sun foliec, letres privates y publiches y fajan intervistes a testemonesc. Cristina De Grandi ne ascon nia via sia simpatia per l moviment ladin y afronteia perchel i burc pregiudizes ideologics, l ester de pert dantfora y les melentenudes che à da dagnora entort la veduda di ladins enstesc devers dla Union Generela, clameda aboc austriacanta, aboc filoitaliana, valch iade pascionaria ladina y datrai buratin manovré dai partis politics. Cristina De Grandi descriv la dreta natura dla Union Generela, na union bastan oportunista da savei cerne sies alianzes y tré vantajes particolars ti contesc' politics dl moment. La autoura romona su con trueps pregiudizes desprijenc, desmostran che la soula costanta dla Generela é demé steda chela dl "filoladinism". Ala é dagnora steda da la pert di ladins. (Pensiers touc da la prejentazion dl liber da pert de Erwin Valentini).







Poester seise ence enteressés a chesta/es publicazion(s):

La Union di Ladins 1905 - 2005
La Union di Ladins 1905 - 2005
 Aposteia
La union di Ladins: Der Verband der Ladiner
La union di Ladins: Der Verband der Ladiner
 Aposteia







Lingaz

 Sun chesta plata ciafeise n grum de informazions sun l lingaz scrit unifiché, ladin standard o ladin dolomitan.

Strumenc linguistics

 Strumenc linguistics on-line. Clican sun la imaja podeise ruvé permez.