CIASTEL PROESELS - a FIE sot al SCILIER.
En sabeda, ai 25 de setember 2010, da les 14.00 inant, tl Ciastel Proesels a Fie - ciala program!
Advertisement

Nostes Unions

Union di Ladins Val Badia Union di Ladins de Gherdeina Union di Ladins de Anpezo Union di Ladins de Fascia

Publicazions

Lingaz-lingua-language Storia-Geschichte-History

Dutes les publicazions


Chirì avisa
Vost ciaridel/Your cart
Vost ciaridel é vuet/Your cart is empty

Liams linguistics

Gramatica dl ladin standard Banca lessicala ladina Corpus linguistich ladin Coretour ortografich ladin

Chertes & Colours

100 Agn Union Ladina 1905-2005
Chertes eletroniches

Vejola-noveles

Pruma plata arrow Lingaz-lingua-language arrow Persones y personalités dla Ladinia
PDF
Lingaz-lingua-language arrow Persones y personalités dla Ladinia



Persones y personalités dla Ladinia


Priesc:  Aposteia


L liber prejenta na lingia de profii biografics de persones che à lascé pedies de sia ativité y de sie impegn a ben dla comunanza, sibe tla Ladinia che ence foradecà, olache truepes é judes a vive. Al é intitolé ”NOSTA JENT. Persones y personalités dla Ladinia - Persönlichkeiten Ladiniens - Personalità della Ladinia”. Nosta Jent ajache i volon propi la sentì sciche na pert de nost popul, jent che é ruveda magari ence da l’autra pert dl mond a se fé conesce y apriejé, ma che i podon ciamò conscidré idealmenter na persona dl paisc, nost vejin de ciasa. Anter les 130 persones recordedes tl liber en él de cheles che auda pro la storia generala y al nen é de cheles che à segné plutost la storia y la cultura locala, empò emportantes per nos, ajache con sia opra àles daidé mantegnì vif nost lingaz, nostes tradizions y nosta cultura; tres sia sensibelté, sie antevedei y sies capazités à nostes valedes giaté ocajions deplù per se fé conesce, per se daurì al mond y per mioré les condizions de vita dla popolazion.   L liber é nasciù da na idea de Ilda Pizzinini, sot l coordinament dla UGLD, ma al é sté tles sezions de valeda che an à laoré tl prum temp, diretamenter o tres la colaborazion de persones dla cultura enciariedes de scrive les biografies y plu avisa Lois Trebo, Edgar Moroder, Lucia Gross y Monica Cigolla, Maria Sief, Sergio Masarei, Tesele Michielli y Elsa Zardini. I redatours dles valedes à abù nia puecia fadia, dampruma, a dezide chi mete ite y chi lascé per na seconda edizion, duc cruzié de ti fé tort a zachei: les valedes é dutes raprejentedes, enceben che nia con l medem numer de persones, n puech per la liberté conzeduda ai redatours ma ence ajache les valedes enstesses é popoledes autramenter. I profii vegn prejentés te na foja unitara, deda tamben da la koiné interladina adoreda per l prum iade te n liber divulgatif, che dal orden alfabetich adoré per mete dant les persones: donca nia do la valeda, nia do ativité, ma un do l auter do la casualité dl alfabet, tresfora via y ca sourafora i creps y les montes dla Ladinia. I plu vedli che vegn recordés é Daniel Zen, prinz vescul nasciù dl 1584, y l degan Jan Batista Sisti de Sist, nasciù anter l 1605 y l 1610, Jan Batista Massar canonich y benefatour dl 1623 o Iaco Zanusi Januc nasciù dl 1679, y su y su enchin a Ezio Anesi, che é l plu joen nasciù dl 1943, che i ne son nia ciamò bogn de conscidré con l destach dl temp y che i penson ciamò con encherscedum, sciche ence de autri che nes à lascé dant da puec agn: Elsa Runggaldier da Passua, Hermann Nogler da Vidalonch, Joachina Mussner da Costa demé per dì chi morc do l 2000 che fej ciamò pert de nosta esperienza. Y chilò volessi recordé ence cheles persones che se à dé ju truep con la cultura y a ben dla popolazion ladina che nes à lascé tl ultim temp dla laorazion dl liber, y che dessegur ne vegnirà nia desmentiedes da sia jent, sciche Danilo Dezulian dal Garber che fossa dessegur sté chilò con nos encuei. Les persones descrites se à fat n inom te ciamps desferenc che va da la cultura a la enrescida scientifica, dal artejanat artistich al sport, dal ciamp politich y economich a chel religious. A lieje les biografies ne liejen nia demé zeche sun la vita dl tel o dla tela autra persona ma an ruva a se fé na idea de coche l sistem de vita fova te chi agn, an capesc ciugn che fova i barizentri culturai dla popolazion ladina, coche l tiesciù sozial fova organisé y ciugn i majeri valours morai de nosc vedli. Les eles ne é nia cis raprejentedes, set en dut te n mond ciamò truep avisé dai ei,- Catarina Lanz, Elsa Runggaldier da Passua, Joachina Mussner da Costa, Tresl Gruber, Maria Piaz de Pavarin, Giovana Pizining y Luigia Lezuo - ma a lieje tres l liber pòn empò entene tant emportanta che la figura feminina é steda ence tl passé: te na nueva edizion jiràla dessegur de scrive n profil general de ela, raprejentativa dles truepes che à porté inant sia ativité plutost daite, te ciasa, daidan pro nia demé tl cresce la familia y tré l vive, ma ence tl porté inant i valours y les tradizions che i on ciamò en bona pert encuei. En ultima ciamò i rengraziamenc a chi che à daidé porté a compliment la publicazion, a Daria Valentin y a Felix Irsara dantaldut, y a chi che l liejarà y laorarà tl davegnì a ben dl popul ladin sciche nos on cialé de fé tl liber, zenza seides y zenza desferenzies anter les valedes, tla recordanza de chi che é jù dant dant da nos, te condizions ence pioures y con truep manco mesi che encuei: i ti l son debit. Dievelpai, gramarcé.











Lingaz

 Sun chesta plata ciafeise n grum de informazions sun l lingaz scrit unifiché, ladin standard o ladin dolomitan.

Strumenc linguistics

 Strumenc linguistics on-line. Clican sun la imaja podeise ruvé permez.