|
02-10-2009 |
“L’unité ladina à da pié via da lingaz y scola” Reba - Pié via endò dal lingaz y da la scola per arjonje l’unité, ence aministrativa, di Ladins. Chesta la proposta vegnuda fora dal “Dì dl’Unité Ladina” de enchestadì a Reba (26 de setember 2009), metù a jì da l’Union Generala. L domesdì de confront anter studiousc, aministradours (al manciova daldut chi de Gherdeina), raprejentanc dles unions ladines y diretours di istituc ladins dles trei provinzies, à metù a la lum coche propi l element caraterisant dla popolazion ladina, sie lingaz tles cinch variantes de val, sibe chel plu en pericul. Y chest delà dla tripartizion te does regions y te trei provinzies. “Per ester tei, mess i Ladins emprumadedut descore n bel ladin” à dit l professour Paul Videsott da la taula di reladours, fajan osservé coche na medema parola vegne scrita te n’autra moda te vigni valeda. “Chesta dejunion propi tl lingaz” àl jonté pro, “é chel che nes vegn plu critiché y cie chi da foravia veid per prum.” Da chilò la proposta de scomencé almanco a conié i neologisms valifs per dutes les vals.” Ma tla discusción él sté lerch ence per l’autocritica: ”Trueps confins se à fat i medems Ladins” él vegnù dit. Titul dl convegn fova “Una na cultura, does regions, trei provinzies” y bele te chest se reassumòvel la situazion di Ladins. Cie che sauta plu a uedl, l desferent gre de sconanza anter Bulsan, Trent y Belun. “Les prumes does à de bones leges”, à dit tl introduje l convegn la presidenta dl’Union di Ladins da Fodom Daniela Templari che é ence assessoura a la cultura dla Provinzia de Belun. “Aunejia ne straverda per nia. Sce ala pò enveze pròela de nes cuzé ju” àla dit, entant che ala recordova che la provinzia de Belun ne à nia competenza legislativa de chest vers. Plu dura la presidenta dla Generela Elsa Zardini. “Ai é do a nes talianisé, a nes fé mudé mentalité.” Ma spo àla recordé ence na tesa de laurea de n student ampezan, publicheda da puech, da olàche al sauta fora che Urtijei ne à nia manco problems de chest vers de Cortina: la pruma é do a vegnì todeschiseda y la seconda talianiseda.
|
|
liej inant...
|
|
|
25-09-2009 |
Tirol y Ladinia de Elsa Zardini, presidenta dla Union Generela Da la desfileda de Desproch onse truep da emparé: l spirit de cie al fova, de n ester pert de n grup cultural y storich, l bel sté adum, la vueia de recordé fac encherscioui y pesoc, ma con la volonté de cialé inant, de ne perde nia sia identité y de ne desmentié nia les raijes che me lieia, ence sce i son despartis fora. Tolon ejempl y ne stajon nia a nes lascé confone da cie che é decontra de nos y volessa sclapé la Ladinia, tegnon adum y laoron per defene i valours sinziers che nosc vedli m'à ensegné: amour per la tera, per la rejoneda, per la cultura y les usanzes, zenza desferenzes anter de nos. Ne stajon nia a ti cialé con despriesc a chi che é stés plu desfortunés, demé percie che ai à abù da subì na ingiustizia politica, mai glotida ju y enscì rìsiei de perde sia identité per dagnora. Stajon adum y cialon de laoré per l ben de nosta jent y de na Ladinia Unida, ence soura i confìns politics y aministratifs, tla speranza che n doman, podaronse ester duc tla medema region, chela dl Trentin-Sudtirol.
|
|
|
25-09-2009 |
Gran festa a Desproch

La grupa de Ampez con sia bela troht à porté la scrita: “Nos ladins despartis volon de revers pro Bulsan”. Segonda da man ciancia la presidenta dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, Elsa Zardini. Desproch - Chelbeldie ti à fat na scinconda, ai ades trentamile che desfilova, y ai setantamile che cialova pro. Do la messa tl dom piova via la gran desfileda. Dantfora la mujiga de Pfeffersberg, formazion d’onour. La gran pert se ova enconté tl stadion de Tivoli, dedite. Do y do piova duc fora, aldò de coche ai dijova tres microfon l “Oberplaner”, chel che se cruziova de fé mueve. Bele te stadion fòvel festa. Can una, can l’autra mujiga che levova su y sonova na marcia. Y duc che scutova su y for de gran aplausc. Entant vedòven sun na gran teila la desfileda dl 1984. Pona fòvela tant inant. Ala ti tocova do y do a les grupes, y pona ence ai ladins. Con sies scrites per plu unité di ladins: les mujighes de Fascia, i scizeri dl Trentin, les mujighes de Gherdeina y Badia, la mujiga de Ampez, i scizeri de Gherdeina con l raion de Bulsan, la grupa de scizeri ladins de Fodom, dla Val Badia y de Ampez, duc con l guant tradizional. Dal Tivoli fora y su per pont, olàche la desfileda se à fermé ades n’ora y mesa. Che laite dant la Hofburg fòvel l at ofizial y les autorités con les paroles de daurida ofiziala. Colps de canon, sclopetedes di scizeri, la ciantia “Zu Mantua in Banden”. L president dl’Austria Heinz Fischer y l Landeshauptmann dl Tirol Günther Platter à daurì la desfileda. Sun tribuna d’onour ence Luis Durnwalder y Florian Mussner. Da dedò éla juda via bel a pontin, la desfileda. Dal erch de trionf inant éla juda aslum. Chiche cialova pro ne à nia sparagné con bate les mans, vignitant ence n bravo. Les mujighes che sonova, la jent che ciantova ence pera. Nia da paredlé con na picera desfileda de paisc, per grandeza, partezipazion y sentiment. Na bela festa. Dut à buté.
|
|
liej inant...
|
|
|