CIASTEL PROESELS - a FIE sot al SCILIER.
En sabeda, ai 25 de setember 2010, da les 14.00 inant, tl Ciastel Proesels a Fie - ciala program!
Advertisement

Nostes Unions

Union di Ladins Val Badia Union di Ladins de Gherdeina Union di Ladins de Anpezo Union di Ladins de Fascia

Publicazions

Lingaz-lingua-language Storia-Geschichte-History

Dutes les publicazions


Chirì avisa
Vost ciaridel/Your cart
Vost ciaridel é vuet/Your cart is empty

Liams linguistics

Gramatica dl ladin standard Banca lessicala ladina Corpus linguistich ladin Coretour ortografich ladin

Chertes & Colours

100 Agn Union Ladina 1905-2005
Chertes eletroniches

Vejola-noveles

Pruma plata
Cherta d'identité: ladin dolomitan PDF Print E-mail
20-01-2010
 En gaujion dla introduzion dla cherta d’identité scrita ence per ladin che sarà tost, tol la Union Generela l’ocajion de chesta scomenciadiva, perdret dassen positiva, per fé n valgunes conscidrazions fondamentales che reverda chesta tematica. La cherta d’identité per ladin mostra endò n iade che al é does categories de Ladins: chi stravardés, che pò gode de chest dert (tla region Trentin-Südtirol), y chi nia stravardés, che ne pò nia s’empervalei (tla provinzia de Belun). La Union Generela aprijassa scialdi sce n partit/moviment politich se dajessa ju per fé a na moda che la cherta d’identité ladina vegnissa slarieda fora ence ai trei comuns ladins tiroleisc dla provinzia de Belun, davia che la premissa legislativa l permetessa bele (l reconesciment di Ladins da ilò tla lege 482/99), y ence a les frazions ladines dl comun de Ciastel, che dess ence ester – aldò dles informazions che roda – scluc fora da chesta novité.

N segn dret fort de sie multilinguism dajessa spo l Südtirol sce al slariassa fora la cherta de identité trilinga a duta la provinzia: i ne raton nia che nosc conzitadins talians y todesc essa valch de contra. Y nience i abitanc dla provinzia de Trent ne podessa avei valch contra na cherta d’identité ence ladina sun dut sie teritore. Na soluzion ideala podessa ester la cherta d’identité te trei lingac te duta la region, che fossa ence n reconesciment dles mendranzes todesces di ”cimbri” y ”mocheni” tla provinzia de Trent.

Dal pont de veduda linguistich ne capesc la Union Generela nia ciodì che sun les chertes d’identité ne végnel nia adoré un n ladin. I ladins dajessa enscì dant si vejins y dant al mond na idea de unité scialdi plu sterscia, y ai fossa plu credibli canche ai porta dant sies domandes y ghiranzes sciche terz grup linguistich. Con la soluzion da sen pérel che al sibe trei grups ladins desferenc tla region Trentin-Südtirol (i fascians, chi dla Val Badia y chi de Gherdëina): n “divide et impera” di plu burc.

En ultima, ne él nience da capì ciodiche tl Südtirol végnel preferì per la cherta d’identité na varieté linguistica che essa da vegnì fora da n compromis anter badiot y gherdeina. Avisa per caji sciche chest y avisa do chel medem prinzip él bele vegnù laoré fora l lingaz de scritura unitar Ladin Dolomitan, che à bele na gramatica, n vocabolar y truepes traduzions fates.
La Union Generela ne é nia bona de capì l vantaje de n lingaz scrit ”ladin-südtiroleis” che sclujessa fora mec i ladins, y perchel refudeiela chesta soluzion, ence ajache ala và contra l prinzip dla colaborazion interladina y dl tegnì adum dl grup linguistich enstes. La Union Generela ti damana a chi che tolarà la dezijion (tl Südtirol y te Fascia) de pensé soura dant che dé chest vare, y de lascé pro l ladin dolomitan sciche lingaz scrit interladin. No demé te chesta ocajion podessa l ladin dolomitan desmostré tant de utl che al é y tant de vantajes che al comportassa.

Dr. Marco Pizzinini, vize-president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites

comentars
Scriv Chier
Scriv n comentar
Inom:
Email:
 
Sit web:
Titul:
UBBCode:
[b] [i] [u] [url] [quote] [code] [img] 
 
 
Preibel dé ite l code anti-spam che i vedeis dessoura.

3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."

 
< endour   inant >

Lingaz

 Sun chesta plata ciafeise n grum de informazions sun l lingaz scrit unifiché, ladin standard o ladin dolomitan.

Strumenc linguistics

 Strumenc linguistics on-line. Clican sun la imaja podeise ruvé permez.