Advertisement

Nostes Unions

Union di Ladins Val Badia Union di Ladins de Gherdeina Union di Ladins de Anpezo Union di Ladins de Fascia

Liams linguistics

Gramatica dl ladin standard Banca lessicala ladina Corpus linguistich ladin Coretour ortografich ladin
Pruma plata arrow Les noveles arrow Articui arrow Reunificazion a pe zot
Reunificazion a pe zot PDF Print E-mail
30-12-2009

 Al é  oramai passé plu de doi agn dal referendum, pro chel che la jent de Fodom  y de Ampez à ghiré a gran maioranza la reunificazion con les autres valedes ladines. L resultat referendar à dessegur endò endespré fora la coscienza ladina y le sentiment de unité, cossa che an à ence podù vedei a Desproch ai 20 de setember 2009 en gaujion dla defileda  a recordanza dl aniversar dle veres dl 1809. Te chesta ocajion à i ladins desmostré che ei se sent liés storicamenter y culturalmenter al Tirol.

La ligreza fova grana de otober dl 2007 con l resultat referendar sensazional.

L iter referendar é chiet tl Parlament talian y al moment n´él degunes forzes politiches che à dret prescia y vueia da l mené inant. L raprejentant dla SVP Karl Zeller à enjigné ca 3 dessegns de lege che reverda la chestion ladina, ma al ne é nia ciamò vegnù afrida da i prejenté tla comiscion costituzionala de chela che al fej ence pert.

L comité  referendar y l´Union Generela à fat recurs a la Court Europeica per sforzé l Stat Talian da traté finalmenter la chestion referendara desche prevedù da la costituzion. Chest recurs é ence vegnù firmé dai ombolc da Fodom y Col. L ombolt d´Ampez ne à nia abù l coraje da sostegnì chest recurs; en plu ne à el nience volù che la chestion referendara vegne touta su tl  statut nuef de comun. Chest gran bazilé da pert de n raprejentant politich che se dijova dant les lites a una con l referendum à descedé na gran delujion da pert dla popolazion de souramont.

En plu él ciamò da enjonté che pro la ultima enconteda anter i presidenc Durnwalder y Dellai con l govern talian él vegnù fat fora che la region mess ti dé contribuc ai comuns confinanc con la region sun la basa de projec che vegn prejentés. L fat da ti dé n finanziament a chisc comuns pò ester de un n vers dessegur n fat positif. Ma chesta cossa é bonamenter ence da vedei desche tentatif da destó les popolazions da la volonté da baraté confins. Al é da speré che i aministradours di comuns de Souramont ne se lasce nia adorbé da na empermetuda melsogura de contribuc, ence sce l pericul é gran. I vedaron sce la popolazion da Souramont tegn pro sia ghiranza o sce la speranza de n sostegn finanziar, bonamenter limité tl temp,  lascia destudé plan, plan vigni sentiment de liam interladin.

Sun l ciamp politich él vegnù arjont de biei resultac entratant l ann passé. Daniela Templari de La Plie de Fodom, presidenta dla Union di Ladins da Fodom é vegnuda liteda te comun y  tla Provinzia de Belun, olàche ela fej pert desche assesoura dl govern provinzial. En plu él ence vegnù lité Herbert Dorfmann, n gran sostegnidour dla mendranza ladina, tl Parlament Europeich.

N fat emportant podessa ence ester chel che Galan, president dla Region Venet, gran nemich dla reunificazion, ne pò nia plu se prejenté a les proscimes lites. L candidat nuef sarà Zaia dla Lega, enfin a sen minister per l'agricoltura.

L'Union Generela y l comité referendar á tout su contac con deplù forzes politiches locales per ciafé sostegn a les ghiranzes dla popolazion ladina. Chisc contac jirà inant y proscimamenter él anter l auter ence prevedù na enconteda con l Landeshauptmann de Tirol, Platter.
I governs dl Tirol, de Südtirol y dl Trentin à fat fora da laoré deberieda desche region europeica.Te chest contest speronse che la Lia di Comuns Ladins sostegne na ghiranza vedla dai comuns d´Ampez, Col y Fodom, che é chela da podei vegnì conscidrés finalmenter pert dla Euregio Tirol.

Nos speron che la Lega y la SVP porte inant nosc enteresc a Roma desche al nes é vegnù empermetù, ence sce nos messon tres ciamò constaté che pertes de nosta mendranza y de nosc raprejentanc politics arfera vigni sostegn politich a la reunificazion con de vigni sort de vertoles, poures y fauzes profezies. Enfin a che i maiours rems (enciamps, empedimenc) vegn da pert ladina saràl rie da arjonje chest travert che é fondamental per nosta mendranza.

Sen é la politica che à la parola y sce la ghiranza dla maioranza dla popolazion vegn respeteda messessa ester la resposta clera y nia stenteda.
L´Union Generela jirà inant con sies ativités che à ence desche travert da mioré y aumenté i contac anter duc i ladins, ence chi che viv fora dles valedes ladines per mantegnì inant nost patrimone cultural y linguistich.

A duc canc Ves aodonse truepa ligreza y fortuna per l ann 2010.
 

Marco Pizzinini
Vizepresident dla Union Generela

comentars
Scriv Chier
Archlord gold  - .warcraft Power Leveling     |113.205.169.xxx |2010-09-09 10:29:38
if maple story mesos and wow power leveling or world of warcraft gold or Designer Glasses
Scriv n comentar
Inom:
Email:
 
Sit web:
Titul:
UBBCode:
[b] [i] [u] [url] [quote] [code] [img] 
 
 
Preibel dé ite l code anti-spam che i vedeis dessoura.

3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."

 
< endour   inant >

Lingaz

 Sun chesta plata ciafeise n grum de informazions sun l lingaz scrit unifiché, ladin standard o ladin dolomitan.

Strumenc linguistics

 Strumenc linguistics on-line. Clican sun la imaja podeise ruvé permez.