|
Sciche an à podù audì dai media vegniràl metù su l ann che vegn n daz per passé sun i joufs dolomitics. Dessegur sun l Jouf de Frea y sun chel dl Sela, ma al vegn rejoné ence dl Ciaulonch. Sceben che la couta nueva arà conseguenzes posoces per la mobilité dla popolazion dles valedes ladines, é les informazions sun chest argoment dutaorela scialdi pueces. Marco Pizzinini, vize-president dla Generela.
N stude dl’EURAC sun i vantajes y i desvantajes dl pedaje ne é nia ciamò vegnù publiché. Tant aut che l daz sarà y ciuna regolamentazion che é preveduda per la popolazion locala ne él nience ciamò vegnù fat al savei. Cie condizions él pa prevedù per i nia puec pendolars interladins (personal de scola, colaboradours di istituc culturai, dla Union Generela, y e.i.), ciunes per les manifestazions interladines („Di dla Cultura Ladina“, „Di dla scola ladina“, „Di dla Unité ladina”, y e.i.)? En cont de chest à la popolazion ladina l dert de vegnì informeda tant tost che al é meso y te na maniera menuda. N daz ne daidarà aboncont de segur nia passé via plù saurì i confins aministratifs dla Ladinia ysia tripartizion. Al contrar: i contac interladins che é bele sen puec patirà ciamó de plu. I son dla minonga che chesta conseguenza dla couta nueva ne é ciamò nia vegnuda touta en conscidrazion assé. Sce l daz essa da vegnì apliché zenza ezezions per la popolazion locala, fossa i ladins la soula mendranza al mond che pò comuniché te sie raion demé tres stredes a paiament. Da na valeda sciche Fodom, per chela che Bornech é tres ciamò n zenter de referiment per la scola, per l ospedal o per compré ite, ne podéssen nia plu ruvé te Südtirol zenza paié. Per via de chestes conseguenzes pesoces ti damana ciamò n iade la Union Generela a duc chi che é responsabli per la dezijion de prevedei na soluzion che tegn cont dla popolazion locala. N bon ejempl de chest vers onse pu dret davejin: l tunel Felbertauren anter Matrei tl Tirol dl Est y Mittersill te Salzburg che pò vegnì anuzé debant da la jent dl Osttirol, ajache al reprejenteia n colegament intern emportant con la zité de Dispruch. Da chest ann él ence la jent de Mittersill che pò passé l tunel debant. Cie che é poscibel tl Tirol messessa ben ence ester meso tl Südtirol a ben dla picera mendranza ladina spidiceda su te trei pertes. Nos ti damanon ai politics responsabli de conscidré y limité les conseguenzes negatives dl daz per i contac interladins. I envion dantaldut la Lia di Comuns ladins, che é pu avisa vegnuda metuda su per traté de tel argomenc, de formulé na posizion unitara sterscia al ben dla popolazion locala. Marco Pizzinini, Vizepresident dla Union Generela di Ladins dles Dolomites
|