Dutes les publicazions |
|
|
Chirì avisa |
|
| Vost ciaridel/Your cart | |
| Vost ciaridel é vuet/Your cart is empty |
100 Agn Union Ladina 1905-2005
Chertes eletroniches
| Dì dla unité ladina |
|
|
|
| 02-10-2009 | |||||||
“L’unité ladina à da pié via da lingaz y scola”Reba - Pié via endò dal lingaz y da la scola per arjonje l’unité, ence aministrativa, di Ladins. Chesta la proposta vegnuda fora dal “Dì dl’Unité Ladina” de enchestadì a Reba (26 de setember 2009), metù a jì da l’Union Generala. L domesdì de confront anter studiousc, aministradours (al manciova daldut chi de Gherdeina), raprejentanc dles unions ladines y diretours di istituc ladins dles trei provinzies, à metù a la lum coche propi l element caraterisant dla popolazion ladina, sie lingaz tles cinch variantes de val, sibe chel plu en pericul. Y chest delà dla tripartizion te does regions y te trei provinzies. “Per ester tei, mess i Ladins emprumadedut descore n bel ladin” à dit l professour Paul Videsott da la taula di reladours, fajan osservé coche na medema parola vegne scrita te n’autra moda te vigni valeda. “Chesta dejunion propi tl lingaz” àl jonté pro, “é chel che nes vegn plu critiché y cie chi da foravia veid per prum.” Da chilò la proposta de scomencé almanco a conié i neologisms valifs per dutes les vals.” Ma tla discusción él sté lerch ence per l’autocritica: ”Trueps confins se à fat i medems Ladins” él vegnù dit. Titul dl convegn fova “Una na cultura, does regions, trei provinzies” y bele te chest se reassumòvel la situazion di Ladins. Cie che sauta plu a uedl, l desferent gre de sconanza anter Bulsan, Trent y Belun. “Les prumes does à de bones leges”, à dit tl introduje l convegn la presidenta dl’Union di Ladins da Fodom Daniela Templari che é ence assessoura a la cultura dla Provinzia de Belun. “Aunejia ne straverda per nia. Sce ala pò enveze pròela de nes cuzé ju” àla dit, entant che ala recordova che la provinzia de Belun ne à nia competenza legislativa de chest vers. Plu dura la presidenta dla Generela Elsa Zardini. “Ai é do a nes talianisé, a nes fé mudé mentalité.” Ma spo àla recordé ence na tesa de laurea de n student ampezan, publicheda da puech, da olàche al sauta fora che Urtijei ne à nia manco problems de chest vers de Cortina: la pruma é do a vegnì todeschiseda y la seconda talianiseda. Kerer:”Leges che resta inaplichedes"L prum intervent é ste chel dl diretour dl Istitut Cesa de Jan da Col, Moreno Kerer. “Te chisc agn” àl dit, “é i ladins di trei comuns chilò deventés na mendranza tla mendranza. Al se à finì via la despartizion scomenceda da Napolion y ala é juda inant con l fascism.” Kerer à spo fat n curt excursus sun les leges dla Region Venet y dl stat talian per i ladins da Souramont. A scomencé da chela per la cultura del 1974, olàche i Ladins ne vegniva nience zités, per jì inant con chela dl 1979, dl 1983, olàche an fajova ciamò destinzion anter storics y neo ladins enfin a chela dl 1994, olàche chesta é vegnuda touta demez. Al à recordé spo coche al é nasciù l Istitut Cesa de Jan, per volonté di trei Comuns y dles trei unions di ladins, che ne é nia reconesciù da la Provinzia de Belun respet a chel di neo ladins de Borcia. Per finì àl aziché l problem di finanziamenc, che ruva demé da la lege nazionala 482/99, ence chesta da spartì con dutes les mendranzes dla Talia y en particolar anter plu de 40 comuns declarés ladins ( 39 dla Provinzia de Belun, chi dla Val de Fascia, Badia y Gherdeina ne azed nia ). Contribuc che ruva ence do doi agn y entratant à Istitut de gran problems con l personal y da garantì la continuité di projec. “Na lege spo la 482”, àl saré ite,” che sovenz resta inaplicheda, percie che per ejempl tles scoles, l ensegnament dl ladin resta a discrezion dla desponibelté di ensegnanc.”Moroder:”L Dolomiti Superski, ejempl de colaborazion interladina”L diretour dl Istitut Ladin Micurà de Rü, Leander Moroder, à scomencé sie entervent con recordé la tripartizion geografica dles valedes ladines, che é vegnuda engrevieda da chela politica. Fac che à fat vegnì manco ence duc chi contac de stude y de laour anter jent dles valedes. Ladins che, àl recordé, ne à nia do les sciables nazions entiers desche chela todescia de Südtirol. Sce i finanziamenc tla Region Trentin-Südtirol ne mancia nia, da l’autra pert, àl evidenzié, ruva chisc doi istituc, Fascia y Gherdeina – Badia, sot al ciapel politich de chest o de chel partì che comana al moment. Moroder à endò fat la proposta che almanco tla provinzia de Bulsan, Gherdeina y Badia ruve sot a la medema comunité de val (atualmenter la pruma é ite con chi da Renon y la seconda con Puster). Al fossa bele n prum segn de unité. A la fin àl zité l "Dolomiti Superski" desche ejempl garaté de colaborazion interladina, ma de no creie che la Lia di Comuns Ladins posse porté pro a valch.Chiocchetti:”I confins se à fat ence i Ladins”Cruva ence la cialadura di problems di Ladins fata da Fabio Chiocchetti, dl Istitut Majon di Fascegn. “La Ladinia é dret rica tl ciamp economich” àl dit, se lian ite al referiment fat da Moroder al Dolomiti Superski, “ma chest à ence n auter vers dla medaia, che é la speculazion edilizia y l’assimilazion linguistica. La Generela, él ju inant,” "é y resta la soula che à cialé de tegnì auna. Ma ence ela patesc te chisc ultims temps de spentes zentrifugales y tentifs de delegitimazion.” Chiocchetti à spo recordé l ciampanilism anter les vals, la puecia colaborazion anter enc compagns che é te vigni valeda (desche per ejempl i museums) y la contrarieté de trueps al Ladin Dolomitan. Al à zité enveze i media, Usc di Ladins, Rai, sciche elemenc de unité, ma che produj scric y trasmiscions plu de chi che al é spetadours. “I confins linguistics y politics é oramai ruvés tl cef dla jent” àl enjonté. “Tres deplù se identificheia con modiei da foradecà. Vigni scomenciadiva interladina vegn sefoieda o boicoteda.”Paul Videsott:”No al daz sun i joufs”Plu enzentreda sun aspet linguistich, y al ne podova nia ester autramenter, la relazion de Paul Videsott, professour a l’Université de Bulsan. “La tripartizion” àl dit,”é vegnuda da gaujes aldefora di Ladins. Per ejempl tla politica. Y ilò él da jì a chirì la soluzion. Ma al ne é nia dagnora gauja de chi autri. Truepes responsabeltés onse ence nos, che ne vegn nia da foravia, ma che i nes on fat te ciasa. Y chesta é demé nosta repsonsabelté. La reunificazion ladina, ence aministrativa, à da pié via dal lingaz, da la scola.” Da chilò la proposta de scomencé a conié almanco neologisms comuns a dutes les vals. Videsott s’à ence dit dla convinzion che i Ladins savarà n di da ciapé tles mans sie davegnì. Ma entant s’àl aschiré decontra al daz sun i joufs. “Che ala ne devente mai” àl dit, “che i messonse paié per nes enconté.”Pan:”I son fident che l referendum jirà a bon fin”“Al ne é degun stat tla Europa che ne ae nia mendranzes” à metù man Cristofer Pan, professour a l’Université de Bulsan.”Ma degunes de chestes é judes do al svilup de chisc. Sun 750 milions de europeans viv 100 milions te n stat con na cultura de maioranza.” Pan à zité doi varesc fondamentai per la sconanza dles mendranzes, suzedus tl 1998: l’aprovazion dla convenzion cheder per l stravardament dles mendranzes y dla cherta per la sconanza di lingac regionai. Ala é vegnuda ratificheda da 36 stac sun 46, anter chisc ence la Talia, che ne à endere nia ciamò ratifiché la seconda. “La cultura ladina” àl recordé,”raprejenteia na unizité. L referendum di trei comuns é sté n vare fondamental dl vers dla reunificazion. Al sarà n teriol rie, ma i son fident.” Y spo àl fat n saut inant tl temp.”Sce chest suzedarà se prejentaràl l problem dl’integrazion linguistica de chisc trei comuns tl sistem trilingh y aministratif dla provinzia de Bulsan. Al sarà n prozes lonch che va pensé fin da sen. Al volarà ester na legislazion de transizion y mete en pé n ent deputé a traté chestes chestions, che podessa ester la Lia di Comun Ladins con l suport cultural dla Generela.” L domesdì é vegnù abelì a na maniera deletoula dal intermez musical de Maria De Toni, che à soné n valgugn toc con liut y gironda.Lorenzo Soratroi
Powered by !JoomlaComment 3.26
3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved." |
|||||||
| < endour | inant > |
|---|