CIASTEL PROESELS - a FIE sot al SCILIER.
En sabeda, ai 25 de setember 2010, da les 14.00 inant, tl Ciastel Proesels a Fie - ciala program!
Advertisement

Nostes Unions

Union di Ladins Val Badia Union di Ladins de Gherdeina Union di Ladins de Anpezo Union di Ladins de Fascia

Publicazions

Lingaz-lingua-language Storia-Geschichte-History

Dutes les publicazions


Chirì avisa
Vost ciaridel/Your cart
Vost ciaridel é vuet/Your cart is empty

Liams linguistics

Gramatica dl ladin standard Banca lessicala ladina Corpus linguistich ladin Coretour ortografich ladin

Chertes & Colours

100 Agn Union Ladina 1905-2005
Chertes eletroniches

Vejola-noveles

Pruma plata
Derevers pro Bulsan PDF Print E-mail
25-09-2009

Gran festa a Desproch

La grupa de Ampez con sia bela troht à porté la scrita: “Nos ladins despartis volon de revers pro Bulsan”. Segonda da man ciancia la presidenta dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, Elsa Zardini. 

Desproch - Chelbeldie ti à fat na scinconda, ai ades trentamile che desfilova, y ai setantamile che cialova pro. Do la messa tl dom piova via la gran desfileda. Dantfora la mujiga de Pfeffersberg, formazion d’onour. La gran pert se ova enconté tl stadion de Tivoli, dedite. Do y do piova duc fora, aldò de coche ai dijova tres microfon l “Oberplaner”, chel che se cruziova de fé mueve. Bele te stadion fòvel festa. Can una, can l’autra mujiga che levova su y sonova na marcia. Y duc che scutova su y for de gran aplausc. Entant vedòven sun na gran teila la desfileda dl 1984. Pona fòvela tant inant. Ala ti tocova do y do a les grupes, y pona ence ai ladins. Con sies scrites per plu unité di ladins: les mujighes de Fascia, i scizeri dl Trentin, les mujighes de Gherdeina y Badia, la mujiga de Ampez, i scizeri de Gherdeina con l raion de Bulsan, la grupa de scizeri ladins de Fodom, dla Val Badia y de Ampez, duc con l guant tradizional. Dal Tivoli fora y su per pont, olàche la desfileda se à fermé ades n’ora y mesa. Che laite dant la Hofburg fòvel l at ofizial y les autorités con les paroles de daurida ofiziala. Colps de canon, sclopetedes di scizeri, la ciantia “Zu Mantua in Banden”. L president dl’Austria Heinz Fischer y l Landeshauptmann dl Tirol Günther Platter à daurì la desfileda. Sun tribuna d’onour ence Luis Durnwalder y Florian Mussner.  Da dedò éla juda via bel a pontin, la desfileda. Dal erch de trionf inant éla juda aslum. Chiche cialova pro ne à nia sparagné con bate les mans, vignitant ence n bravo. Les mujighes che sonova, la jent che ciantova ence pera. Nia da paredlé con na picera desfileda de paisc, per grandeza, partezipazion y sentiment. Na bela festa. Dut à buté.

Reflescions critiches

  Na bela festa. Dut che à buté. Che al fova pa dantfora ben n pue da se temei! Chi sà cie azions che ai essa podù se empensé, nience no da scluje fora valch azion de violenza. Dut éssel podù suzede, che an ne sà mai, a de teles. Tl preventif fòvel les scrites “Los von Rom”, “Südtirol ist nicht Italien”, “Selbstbestimmung für Südtirol”, scrites che é pona ence vegnudes portedes.  Pona ence i scizeri dl Burgrafenamt che passova via zenza l “rechts schaut” a les autorités. Y la corona de spines con rojules. Aldò dl pont de veduda fòvel zeche che an ova da fé, da mostré y da porté, d’autri ne fova nia a una con i valgugn che rovinova n pue la festa, do si entene. Ma a la fin dles finedes fova duc contenc, mai de majeres. Dal pont de veduda di ladins él sté enteressant la partizion di blocs, mujighes y scizeri. Al fossa sté na bona, sce an essa metù adum duc deberieda, i ladins, te un n gran bloch. Ma per gaujes de organisazion o bonamenter y tant che segur per dezijions cleres de cheles grupes che ne se identificheia nia te na Ladinia che laora y che se muev deberieda, ésen piés via despartis. Na critica se merita ence che ai ne à nia vaghé les scrites per ladin, cossa che se damanassa la bona maniera y ence la sensibelté storica, ma chilò à mefun endò laoré amatours, de chest vers. Y en general él pona da dì che al é sté na festa tradizionala, de enconteda, de folclor. Al ne é nia sté na desfileda propositiva, che essa mostré su l gran potenzial dl Tirol, dles trei grupes de rejoneda, de sie artejanat, de sie turism, de sia tecnologia, de sia cultura, de sie ambient, de sia volonté y realté de cialé tl davegnì. Olàche nos dal guant da zacan on na luegia de oblianza, ma de azion, y no de reazion. L element de enconteda é stat davoleibon, ma nia che te essa fat vegnì la pel de gialina, almanco a chi che scriv.  
David Lardschneider
comentars
Scriv Chier
Scriv n comentar
Inom:
Email:
 
Sit web:
Titul:
UBBCode:
[b] [i] [u] [url] [quote] [code] [img] 
 
 
Preibel dé ite l code anti-spam che i vedeis dessoura.

3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."

 
< endour   inant >

Lingaz

 Sun chesta plata ciafeise n grum de informazions sun l lingaz scrit unifiché, ladin standard o ladin dolomitan.

Strumenc linguistics

 Strumenc linguistics on-line. Clican sun la imaja podeise ruvé permez.